Déu n'hi do quin partit el d'ahir! Va ser un partit trepidant, de "toma i daca", de tira i arronsa, intercanvi de cops entre els dos equips de futbol més grans del planeta. El d'ahir va ser el millor clàssic que s'ha jugat fins el moment vist des dels ulls de l'espectador. Vist des dels ulls d'un culé (com jo) podríem dir que el Madrid va aconseguir ficar nerviós al Barça i va quallar un gran partit. El Barça per la seva part, tot i tenir moments brillants, va estar bastant imprecís, igual que el dia del Betis.
Ahir, resumint, el Barça va baixar un esgraó i el Madrid en va pujar un igualant així les forces d'un i de l'altre. L'empat a 2 segurament va ser el més just encara que la sensació a final de partit era la d'un Madrid que per poc no acaba emportant-se el partit i l'eliminatòria.
Un protagonista molt clar va ser Teixeira Vitienes que va fer una actuació lamentable tant per a uns com per a altres. Va deixar de veure dues mans als jugadors del Barça dintre de l'àrea (Busquets i Abidal), això sí, poc reclamades pels jugadors del Madrid (no ho van veure ni ells) i dos penals de Pepe a Alexis. També va escatimar en el tema targetes que se'n va deixar de mostrar moltes als jugadors del Madrid (amb possibles expulsions de Lass i Pepe, com a mínim).
En definitiva, un partit que el Barça surt com a just classificat en el total de l'eliminatòria i el Madrid surt molt reforçat per haver mort dempeus i amb dignitat, plantant-li cara al Barça i amb la sensació que el proper xoc de trens serà una lluita acarnissada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada