Total de visualitzacions de pàgina:

Loading...

dilluns, 1 de juliol de 2013

C'est fini

S'ha acabat la temporada oficialment per al Barça. Ha estat una temporada llarga, ens ha faltat benzina en molts punts de la temporada. El partit d'anit contra Brazil ja estavem justos, l'únic que va estar en un bon nivell va ser Pedro i per estones Iniesta. Xavi a penes se l'ha vist els últims mesos, Piqué està lent, Jordi Alba (ahir) imprecís, Busquets no va poder amb tot, Villa... Villa té el síndrome Torres, és un crack sobre el paper però no sobre el camp.
Ara toca el ball de sortides, cessions i entrades tot i que ja ha hagut algunes de molt importants com el fitxatge de Neymar. Espero que el seu afan per simular faltes i fer teatre com el mateix Di Maria i Pepe es quedi en Brazil, això al Barça no ho veiem en bons ulls, i si no meja una mica més i guanyi cos durarà "una rosà". Per part de les sortides, de les més sonants i que no agrada a can Barça (com a mínim als aficcionats) és el tema Thiago Alcántara, que sona i molt per al Manchester United. Abidal ja va firmar pel Mònaco (una sortida que tampoc em va agradar) i no es sap res d'Isaac Cuenca. Bojan ha de tornar i tampoc es sap que es farà amb ell i Villa és un altre que s'haurà de buscar un lloc on sigui. El cas de Fontàs finalment anirà al Celta amb Luis Enrique. Dels que pugen del filial trobem a Gerard Deulofeu (que també va de "gallito" igual que Neymar) i Rafinha Alcántara, que sembla que s'estan buscant una cessió per ambdós. Finalment cal fitxar un defensa central de garanties, s'ha parlat molt de Thiago Silva però és caríssim.
Cal destacar també el retorn a les banquetes de Pep Guardiola al Bayern de Múnich, el que faltava, que ja el primer dia de presentació es va atrevir a parlar en alemà.
També el fitxatge d'Isco pel Madrid, a mi particularment m'encanta aquest jugador, una pena.

dimarts, 7 de maig de 2013

Temps per reflexionar

Hola, feia temps que no escrivia, se'm van treure les ganes després dels partits del Madrid. Durant aquest temps s'ha viscut una decadència dolorosa culé. Els partits contra el PSG (el d'anada amb robatori) van donar molt que pensar i clar, les semifinals contra el Bayern de Munich... Al partit d'anada en Munich vam treure dues conclussions, que els àrbitres espanyols són els millors d'Europa i que tenim un seriossísim rival per als propers anys. El Bayern de Munich és l'equip més poderós del planeta actualment, la calitat del Barça és indiscutible però el Bayern ens supera en alçada, intensitat i força. El Barça semblava una joguina a mans dels bàvars, ens van passar per sobre, era com un partit entre pares i fills. Dues derrotes molt dures i humiliants, amb la sensació d'impotència davant la màquina germànica. El partit d'anada (4-0) amb tres gols més que polèmics no van ser suficients per a tenir una bona excusa, i el partit de tornada (0-3) va ser massa excessiu, una humiliació, una falta de respecte al que fins fa apenes inicis d'aquest any era el millor equip del món i de la història.
Ara queda acabar de rematar la lliga i pensar en com es pot guanyar al Bayern, que la temporada que ve, serà de Guardiola (el que li faltava).

dimecres, 27 de febrer de 2013

Derrota dolorosa

La tornada de les semifinals de la copa del Rei d'ahir no entrava en cap quiniela, trobo que ni tans sols els madridistes afèrrims s'esperaven un partit com el que es va jugar fa apenes 24h. Des del meu punt de vista, va ser una derrota dolorosa, ja no pel resultat, que també, si no per la manera de perdre. Des de fa un lustre que no tenia aquesta sensació, em va venir el sentiment d'aquell últim clàssic de l'era Rijkaard en el que el Madrid ens va guanyar per 4-1 que ens hagués pogut per una sangria i que va aturar l'hemorràgia Henry amb un gol.
S'ha de dir, que si comptem els 180 minuts el Barça mereixiria de totes totes haver accedit a la final. Ni tan sols el partit d'ahir el rival va fer cap partidàs, simplement van quallar un partit molt seriós, sense fisures defensives i van aprofitar les poques ocasions clares que van tenir. El preocupant és això, que aquesta cançoneta ja ens sona, ens ha passat moltes vegades últimament. Ni tan sols els dos penalts bastants clars que es va tragar l'àrbitre i que si els hagués xiulat pot ser estaríem parlant d'un resultat a favor pot salvar la sensació del partit. Sí, ens van robar una mica, però trobo que no seria l'excusa adient. El Madrid es va trobar tan còmode que ni tan sols van fer faltes de carnisser com estàvem acustumats. Apenes es va veure a Xabi Alonso ni Ramos ni Ozil, que als clàssics també li agrada repartir, i Arbeloa només en va fer un parell.
Ens han pres la mesura i fins ara, si no estem al 100% (que ahir no ho estavem) no tenim la manera de perforar els murs defensius que ens estan plantejant i a més, la defensa nostra està passant per una època de debilitat que es respira al camp nou.
L'únic que ens queda és que es renti una mica la imatge aquest dissabte al Bernabeu i que no ens passen la mà per la cara. Esperem que la setmana vinent el Manchester els baixi els fums perque si no... no podrem ni veure la tele, perque el R. Madrid, ni sap perdre ni sap guanyar.

divendres, 1 de febrer de 2013

"Clàssic" i mercat d'hivern

Ja s'ha jugat el primer clàssic i com no, hi ha hagut els clàssics papers. Els busca-raons de Xabi Alonso i Álvaro Arbeloa ja són un clàssic dels clàssics. Sort que no van jugar Pepe ni Ramos perque si no...
El partit del Bernabeu va ser un partit per a reflexionar, trobo que és la primera vegada que Dani Alves no fa teatre, el van escalfar a base de bé. Mentre veia el partit pensava que el R. Madrid no acabaria amb els onze jugadors si l'àrbitre tenia coll... cosa que no va ser.
Cal destacar la positiva actuació del francés Varanne en tots els sentits. Va ser un jugador clau per al Madrid ja que va estar casi perfecte amb defensa treient pilotes netes, va salvar un gol de Xavi ja cantat i a sobre, va marcar el gol de l'empat (victòria moral) tot amb un comportament espectacular, a l'alçada d'un jugador del Barça. Per part culé, l'actuació de Piqué també va ser destacable en defensa, la d'Iniesta amb la seva màgia i les dues de Xavi amb la falta picada al pal i el xut que va treure de sota els pals el nomenat Varanne.
Empat a un va ser el resultat final on els barcelonistes els va saber a poc ja que gran part del partit va tenir als merengues contra les cordes. Al Madrid se li va quedar un bon sabor de boca.
El mercat d'hivern va acabar ahir amb algunes sorpreses. Nacho Monreal va ser transpassat del Màlaga a la premier, on jugarà amb l'Arsenal, Pedro Morales serà el seu substitut al Màlaga. Raúl Tamudo torna al Rayo Vallecano. Nolito, l'ex del Barça, torna a Espanya per a jugar amb el Granada, proper rival del R.Madrid en lliga. David Beckham ha estat fitxat pel Paris Saint Germain. I per últim, un jugador que li tinc molta estima, Isaac Cuenca se'n va cedit al Àjax d'Amsterdam. Sort Isaac!!

dissabte, 12 de gener de 2013

Manetes

Després de la polèmica de Mou i Íker que hem tingut durant els nadals, hem tornat a la lliga amb tot igual. La polèmica madridista d'aquest any va començar contra la Real Societat amb Casillas a la banqueta, cosa que va durar poc per l'expulsió d'Adán als 6 minuts (una expulsió no massa merescuda, tot s'ha de dir). Una expulsió que en temporades anteriors hagués quedat en una simple groga o ni targeta, cosa que confirma la meva teoria de la fi de la mà negra de Florentino.
I seguint confirmant la fi del Florentinato és la expulsió de Sergio Ramos davant el Celta en la competició copera. Una falta amb posterior agressió que deuria d'haver vist la vermella directa però l'àrbitre va preferir treure només la groga. Ramos, increïblement, encara va protestar. En aquestes protestes van haver insults a l'àrbitre pel mig i això va fer que Sergio Ramos s'emporti una "maneta" de sanció. Cinc partits sancionats que torno a repetir, si hagués segut la passada temporada suposo que només haguessin estat dos o ni això.
L'altra "maneta" va ser de gols que li va marcar el Barça al Còrdova a la Copa. Els blaugranes van fer un partidàs, sobretot a la primera part, destacant l'actuació de Thiago i els gols de Villa, el primer un autèntic golàs. Un partit sense Xavi, Sergio Busquets ni Iniesta i que el mig del camp no ho va notar. La mala notícia va ser la lesió de Sergi Roberto amb un trencament muscular i una rampa que va tenir David Villa que va fer que no acabés el partit.
Una altra mà, va ser la que li va passar per la cara Messi a Cristiano Ronaldo amb la Pilota d'Or. Les votacions van quedar en un 42% per Messi, 23% per a Cristiano i 11% per a Iniesta. Ja són 4 Pilotes d'Or que aconsegueix aquest astre argentí de forma consecutiva. Felicitats Messi.
Aquí us deixo la "groga" a Sergio Ramos que segons ell, és injusta.