Total de visualitzacions de pàgina:

Loading...

dimecres, 27 de febrer de 2013

Derrota dolorosa

La tornada de les semifinals de la copa del Rei d'ahir no entrava en cap quiniela, trobo que ni tans sols els madridistes afèrrims s'esperaven un partit com el que es va jugar fa apenes 24h. Des del meu punt de vista, va ser una derrota dolorosa, ja no pel resultat, que també, si no per la manera de perdre. Des de fa un lustre que no tenia aquesta sensació, em va venir el sentiment d'aquell últim clàssic de l'era Rijkaard en el que el Madrid ens va guanyar per 4-1 que ens hagués pogut per una sangria i que va aturar l'hemorràgia Henry amb un gol.
S'ha de dir, que si comptem els 180 minuts el Barça mereixiria de totes totes haver accedit a la final. Ni tan sols el partit d'ahir el rival va fer cap partidàs, simplement van quallar un partit molt seriós, sense fisures defensives i van aprofitar les poques ocasions clares que van tenir. El preocupant és això, que aquesta cançoneta ja ens sona, ens ha passat moltes vegades últimament. Ni tan sols els dos penalts bastants clars que es va tragar l'àrbitre i que si els hagués xiulat pot ser estaríem parlant d'un resultat a favor pot salvar la sensació del partit. Sí, ens van robar una mica, però trobo que no seria l'excusa adient. El Madrid es va trobar tan còmode que ni tan sols van fer faltes de carnisser com estàvem acustumats. Apenes es va veure a Xabi Alonso ni Ramos ni Ozil, que als clàssics també li agrada repartir, i Arbeloa només en va fer un parell.
Ens han pres la mesura i fins ara, si no estem al 100% (que ahir no ho estavem) no tenim la manera de perforar els murs defensius que ens estan plantejant i a més, la defensa nostra està passant per una època de debilitat que es respira al camp nou.
L'únic que ens queda és que es renti una mica la imatge aquest dissabte al Bernabeu i que no ens passen la mà per la cara. Esperem que la setmana vinent el Manchester els baixi els fums perque si no... no podrem ni veure la tele, perque el R. Madrid, ni sap perdre ni sap guanyar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada