Total de visualitzacions de pàgina:

Loading...

diumenge, 9 de novembre de 2014

Puntxades

Després de la patacada al Bernabeu li va seguir la del Camp Nou contra el Celta. Analitzant una mica el partit del Bernabeu, el Madrid va quallar un bon partit, per moments jugaven a futbol i van tenir una intensitat i ganes impressionants. Pel que fa al Barça, va fer un partit com si fos de copa. El Madrid va merèixer la victòria.
Contra el Celta, la veritat és que no el vaig poder veure, però trobo que va ser el típic partit del Barça, que juga més o menys bé i acaba perdent.
Tot això ha fet que el Barça ja no sigui líder, i pot ser que ni tan sols 2n.
A Madrid, sembla ser que estiguin "on fire", golejada darrere golejada, se'ls veu forts, ja veurem fins on.
Ara s'acosta una parada FIFA de sel·leccions.

dimarts, 21 d’octubre de 2014

Setmana pre-clàssic

Per fi ja ha tornat la lliga. La parada per seleccions sempre es fa molt llarga, això sí, ens va deixar mal sabor de boca a la sub-21 que s'ha quedat fora de les olimpíades, una llàstima. A l'absoluta, destacar la gran errada del capità de la selecció, d'Iker, que es va menjar una falta que anava al centre de la porteria.
Un cop en lliga, els tres "titans" han tret els seus partits amb porteries a zero. CR7 torna a marcar un gol de penal, cosa ja habitual.
Destacable les informacions dels programes esportius de la 6a i 4 on es notava que desitjaven que Messi no jugués. La imparcialitat és molt evident amb aquestos programes. Cal dir també que Messi va fer 10 anys del seu debut al primer equip del Barça i es veu que Arbeloa va fer el mateix al Madrid (reportatges més extensos que els de Messi). També cal remarcar el documental de "sense ficció" a TV3 on es van mostrar declaracions d'alguns protagonistes de l'època. Jo el que vaig entendre en un petit resum és el següent: Franco no li agradava el futbol en un principi però per fer propaganda de la "marca España" va utilitzar al R.Madrid ja que el Barça era el millor equip de l'estat amb diferència i no es feia la idea de que millorés amb la presència de Di Estefano junt amb la de Kubala. Això va ser que Di Estefano acabés al Madrid, per compensar forces, ja que era l'equip de la capital. L'ajut d'un president i vicepresident avispat com Santiago Bernabeu i Saporta van fer que el Madrid pogués jugar competicions europees on el Barça no podia jugar. Els contactes de Saporta van ser claus. A Franco li va començar a agradar el futbol perque veia que España s'estenia tenint com a favorit l'equip blanc. Va ser una mena de simbiosi. I després es parla d'una època on el president comité d'àrbitres, José Plaza; era un seguidor màxim del R. Madrid i es notava, 19 anys al poder i només una lliga del Barça. Aquesta lliga va ser just un any que els àrbitres els dessignaven per democràcia, al any següent ja va tornar a ser de manera unilateral pel nombrat president.
Canviant de tema, avui es juga Champions contra l'Ajax al Camp Nou, i el menda lerenda estarà allí :D
El partit es presenta amb la necessitat de guanyar però amb cautela perquè aquest dissabte es juga el clàssic al Bernabeu.
Si teniu twitter, us recomano que seguiu a @hoyendeportes4 i @elchirincircotv, jo me'n ric molt. El sarcasme és màxim.

dilluns, 6 d’octubre de 2014

Pujades i baixades

Després de la golejada a Granada, el Barça va fer un partit molt dolent a París davant del PSG caient derrotat per 3-2. Ter Stegen va passar a dir-se "Tres Stegen". Aquesta última jornada a Vallecas, al campionat lliguer, ha tornat a la porteria Claudio Bravo, deixant la porteria a zero la 7a jornada consecutiva des de l'inici de la lliga, cosa que ha aconseguit així un nou rècord. El conjunt madrileny (que el millor joc que es veu a la capital) va disputar un bon partit contra el Barça on Messi es ve veure una mica amb falta de punteria, cosa molt poc habitual. Un gol d'ell i un altre de Neymar van deixar el marcador en 0-2. Una cosa destacable va ser la substitució de Neymar l'últim quart d'hora, cosa que sembla que s'està fent ja una costum i no crec que al jugador li faci massa gràcia.
El Madrid va acumulant golejades, tot i que el partit contra el Vila-real no va ser tant fàcil com el marcador (0-2) va reflexar finalment.
L'Atleti de Madrid està una mica desconegut, també com el Barça, una de cal i una d'arena. Goleja al Sevilla per 4-0 i cau davant el València a Mestalla per 3-1.
Aquest últim, el València, sembla que porti pas ferm a fer grans coses a la lliga, la falta de competir a Europa és un gran ajut per aconseguir aquest objectiu.

divendres, 26 de setembre de 2014

A "piñón"

Dies molt saturats amb futbol cada dia, això fa que se'n facin moltes de rotacions. Pel que fa al Barça, Luis Enrique està aplicant les rotacions als partits d'entre setmana, i sembla que es noti molt al joc. Aquestos dos últims partits l'equip s'ha notat molt espès, amb moltes errades amb passades, com nerviós. Intensitat, sí, però falta de fluïdesa també, i tot i que acabem de començar, falta frescor. També té a veure amb el joc dels rivals, que ens juguen tots ficats al darrere, com sempre. Tot i així, portem ja dos o tres anys amb els que ja deuríem haver trobat la solució.
El Madrid en canvi, quan li han jugat com al Barça ha tingut mals resultats i no sé per quina estranya raó no segueixen jugant-li igual que a l'equip blaugrana. Així doncs el Madrid goleja.
A l'Atleti sembla ser que li passa igual que als culés, se li traven els partits.
Sorprenent i digne de comentar els inicis de Sevilla i València, se'ls veuen molt sòlids, amb ganes i convenciment. AMUNT VALÈNCIA!
A veure que ens deixa la 6a jornada de lliga...

diumenge, 14 de setembre de 2014

Tornem de nou!

Després d'un any sabàtic (amb el bloc) tornem amb energies renovades, ja que amb el Tata no va haver-hi prou. Què ha canviat? Doncs moltes coses. El Madrid va guanyar la Champions en l'últim minut fent un joc molt pobre, cosa que no sorprèn, i l'Atleti va guanyar la lliga en l'últim partit contra el Barça gràcies a que l'àrbitre va voler no donar com a bo el gol legal de Messi. La copa també la va guanyar el Madrid a gairebé l'últim minut també amb un joc paupèrrim, com no. El Barça només va guanyar la supercopa d'Espanya i va lluitar la lliga fins l'últim partit al que li van estafar un gol vital, i finalista de la copa. Tot i no haver fet un joc espectacular, per detalls un poc més guanyem lliga i copa.
Tot això dóna lloc a que enguany sí que il·lusiona, la tornada de Rafinha, el fitxatge de Rakitic i Mathieu, i l'eclosió de Munir i Sandro. El pitjor ha estat aquest estiu, no sabem vendre i fitxem caríssim. Per a mi especialment el fitxatge de Luis Suárez no l'hagués fet, però ni per 10 milions. Per cert, prengueu nota de Samper.
El Madrid per altra part es perd amb les "estrelletes" de torn i s'han desfet de Di Maria, dels millor jugadors del món, per un James, una flor mundialista. Ah, i Xabi Alonso, que jo no es que li vegi massa cosa però es veu que al madridisme li ha fet molt de mal, sobretot perque tenia llicència per a matar.
L'Atleti segueix a la seva, canvi de cromos però tot igual. El més destacable és el mourinhisme del "Cholo", anava de guardiolista l'any passat i poc a poc... en fin.
Gran partit de Munir ahir al Camp Nou, si no li haguessin anul·lat el gol (legal) hagués estat la cirereta. Neymar sembla que serà el de Brazil i Messi torna a ser Messi. El millor, tres partits consecutius amb la porteria a zero. El Madrid amb l'absència dels anomenats, ha perdut la floreta. L'Atleti, amb el seu joc "amarrategui" o mourinhista, ja li va bé.

dilluns, 1 de juliol de 2013

C'est fini

S'ha acabat la temporada oficialment per al Barça. Ha estat una temporada llarga, ens ha faltat benzina en molts punts de la temporada. El partit d'anit contra Brazil ja estavem justos, l'únic que va estar en un bon nivell va ser Pedro i per estones Iniesta. Xavi a penes se l'ha vist els últims mesos, Piqué està lent, Jordi Alba (ahir) imprecís, Busquets no va poder amb tot, Villa... Villa té el síndrome Torres, és un crack sobre el paper però no sobre el camp.
Ara toca el ball de sortides, cessions i entrades tot i que ja ha hagut algunes de molt importants com el fitxatge de Neymar. Espero que el seu afan per simular faltes i fer teatre com el mateix Di Maria i Pepe es quedi en Brazil, això al Barça no ho veiem en bons ulls, i si no meja una mica més i guanyi cos durarà "una rosà". Per part de les sortides, de les més sonants i que no agrada a can Barça (com a mínim als aficcionats) és el tema Thiago Alcántara, que sona i molt per al Manchester United. Abidal ja va firmar pel Mònaco (una sortida que tampoc em va agradar) i no es sap res d'Isaac Cuenca. Bojan ha de tornar i tampoc es sap que es farà amb ell i Villa és un altre que s'haurà de buscar un lloc on sigui. El cas de Fontàs finalment anirà al Celta amb Luis Enrique. Dels que pugen del filial trobem a Gerard Deulofeu (que també va de "gallito" igual que Neymar) i Rafinha Alcántara, que sembla que s'estan buscant una cessió per ambdós. Finalment cal fitxar un defensa central de garanties, s'ha parlat molt de Thiago Silva però és caríssim.
Cal destacar també el retorn a les banquetes de Pep Guardiola al Bayern de Múnich, el que faltava, que ja el primer dia de presentació es va atrevir a parlar en alemà.
També el fitxatge d'Isco pel Madrid, a mi particularment m'encanta aquest jugador, una pena.

dimarts, 7 de maig de 2013

Temps per reflexionar

Hola, feia temps que no escrivia, se'm van treure les ganes després dels partits del Madrid. Durant aquest temps s'ha viscut una decadència dolorosa culé. Els partits contra el PSG (el d'anada amb robatori) van donar molt que pensar i clar, les semifinals contra el Bayern de Munich... Al partit d'anada en Munich vam treure dues conclussions, que els àrbitres espanyols són els millors d'Europa i que tenim un seriossísim rival per als propers anys. El Bayern de Munich és l'equip més poderós del planeta actualment, la calitat del Barça és indiscutible però el Bayern ens supera en alçada, intensitat i força. El Barça semblava una joguina a mans dels bàvars, ens van passar per sobre, era com un partit entre pares i fills. Dues derrotes molt dures i humiliants, amb la sensació d'impotència davant la màquina germànica. El partit d'anada (4-0) amb tres gols més que polèmics no van ser suficients per a tenir una bona excusa, i el partit de tornada (0-3) va ser massa excessiu, una humiliació, una falta de respecte al que fins fa apenes inicis d'aquest any era el millor equip del món i de la història.
Ara queda acabar de rematar la lliga i pensar en com es pot guanyar al Bayern, que la temporada que ve, serà de Guardiola (el que li faltava).