Aigua

Mireia Belmonte va estar acomiadada del seu club la setmana passada en un correu electrònic. Cosa estranya si comptem que és doble medallista de plata en els últims jocs olímpics celebrats aquest mateix estiu a Londres. La nedadora catalana només volia un petit augment de sou (cobra 2200 euros mensuals) més que merescut i no l'han deixada ni negociar. És molt trist.
Per altra banda, Anna Tarrés, que també va ser acomiadada com a sel·leccionadora espanyola de sincronitzada després de guanyar medalles (54 en tot el temps que porta al càrrec), li estan donant molt de pals per part d'algunes nedadores que en algun moment van formar part del seu equip. Dures afirmacions que el passat divendres va tractar de desmentir la pròpia Anna per una cadena de ràdio. La cosa té per a llarg.
Un gerro d'aigua freda va ser el que es van emportar els sevillistes i sobretot els madridistes (i els ultres del MarcaTV) després de que un èpic Barça remontés un 2-0 a la segona part en el Sánchez Pizjuán. El partit va estar molt marcat per l'arbitratge del preferit de Llourinho, Mateu Lahoz, que es va dedicar a desquiciar als dos equips. Es va estalviar de treure moltes targetes als sevillistes i inmutar-se davant les faltes, i per altra banda, suposo que per equilibrar, va expulsar a Medel després de que aquest intentés agredir a Cesc Fàbregas que va ficar més pa que formatge al exagerar la carícia del front de Medel al pòmul d'aquest. Unes mans claríssimes de Thiago (tant claríssimes com involuntàries) van ser permitides pel col·legiat, això va donar a la jugada de l'empat del Barça. Aquestes mans s'ha de dir que no van suposar un avantatge per part de la possessió de la pilota de Thiago, ja que si no l'hagués tocat amb la mà, hagués tingut la possessió igualment. Amb els dos gols de Cesc i el golet de Villa (als minuts de descompte) van donar els tres punts al Barça.