Total de visualitzacions de pàgina:

Loading...

dilluns, 30 d’abril de 2012

Ni lliga ni Champions, però amb orgull.

Setmana fatídica per al F.C. Barcelona a la secció de futbol. Després del partit d'anada a Londres i el del Camp Nou davant del R. Madrid, el partit contra el Chelsea va ser un altre cop la mateixa història, el Barça jugant i el contrari a defendre's. Aquest partit va semblar una pel·lícula de por, el Barça ho va tenir tot de cara i no ho va poder aconseguir. Primer amb la lesió de Cahill (suplent de David Luiz), la targeta vermella directa a Terry, el 2-0 ja aconseguit, un penal a principi de la segona part... i ni així, a més a més, per acabar de rematar tota la mala sort i partit surrealista, el paquet de TORRES va marcar!!! Empat a 2 final, els seus dos gols als temps de descompte.
Per acabar de rematar la setmaneta, PEP GUARDIOLA ens va dir que ja no seguirà com a entrenador del Barça per a la temporada vinent.
Tampoc ha estat tot malament, al menys el R. Madrid també va caure contra el Bayern de Múnich al Bernabéu, a la tanda de penals. Els penals aturats de Neuer a Cristiano Ronaldo i Kaká, junt amb el fallat per Sergio Ramos (enviant-la als núvols) van deixar fora de la final de la Champions a Llourinho i els seus súbdits. BAYERN-CHELSEA serà la final com ja ho vaig dir aquí mateix mig en broma.
El cap de setmana ens ha deixat amb la victòria en lliga del Madrid contra el Sevilla per 3-0, amb gols de Cristiano i Benzema (dos gols) i la victòria del Barça al Teresa Rivero per 0-7!! gols de Messi (2), Pedro (2), Keita, Alexis i Thiago, aquest últim ha fet una celebració amb ball inclòs amb Dani Alves que pot ser no venia a compte ja que feia el 0-5 en camp rival.

diumenge, 29 d’abril de 2012

Barça Alusport campió d'Europa

Aquesta tarda-nit el Barça de futsal s'ha proclamat campió d'Europa davant del Dínamo de Kiev. El partit ha començat molt bé amb un gol de Wilde al primer minut. A la repressa ho feia Lin fent així el 0-2 que s'aguantava fins a 5 minuts del final on el Dínamo ha optat per jugar amb porter-jugador. Han trobat la recompensa amb el 1-2 però ràpidament amb un contraatac i gran optimisme d'Ari per no deixar una pilota per perduda, ha fet una passada a Torras que a porta buida ha fer el tercer i definitiu gol per al Barça. 1-3 ha estat el resultat final i l'MVP ha estat Wilde.
Felicitats Barça!

dilluns, 23 d’abril de 2012

Barça juga, Madrid guanya

El matx de dissabte va ser un dels pocs partits dolents que se li va veure fer al Barça però són humans i ho van demostrar. Va ser un partit ple d'imprecissions amb les passades, moltes imprecissions. Si alguna cosa té de diferent el R. Madrid diria què és l'únic equip que pot ficar nerviós al Barça i això és digne d'elogiar. Tot i així, el Barça va fer un bon partit, com a mínim amb intenció, i es va esforçar com sempre. Per contra, el R. Madrid es va defensar molt bé i molt ordenat i les poquíssimes ocasions que va tenir les va aprofitar al màxim, cosa que si hagués fet el Barça el resultat hagués estat a favor d'aquest últim.
En fi, es va veure un partit entre dos equips, mai millor dit, perquè... qui sabria dir-me els jugadors més destacats??
El 1-2 final va donar la lliga gairebé sentenciada per al Madrid. Una dada curiosa és que, els dos únics enfrontaments en que no hi hagut polèmica arbitral mediàtica ni batalles ni violència, han estat els dos únics partits que el Madrid ha acabat emportant-se la victòria, què serà??

FELICITATS R. MADRID, per fi es comporteu com el que sou encara que només sigui quan guanyeu. I pel títol de lliga, clar.

dissabte, 21 d’abril de 2012

Reset

Després de les dues jornades en que no s'ha mogut la distància, arribem al clàssic. Abans d'això però, aquest dimarts i dimecres es van jugar les semifinals de Champions. El Madrid va ser el primer en jugar i va perdre al camp de la final per 2-1 davant del Bayern de Munich, aquesta derrota va picar una mica als madridistes per com s'havia perdut. Per l'altra part, el dimecres va ser el torn del Barça que també es va endur una derrota d'Stamford Bridge per 1-0 però la sensació era diferent entre els barcelonistes, que tot i la derrota, vam sortir contents per com s'havia perdut.
Ara no vaig a dir que desitjava que perdés el Barça però la victòria del Chelsea davant dels blaugranes, d'aquella manera, em va alegrar. El Barça portava una ratxa d'uns 10 o 11 partits guanyant i queden 6 o 7 partits després del clàssic d'avui. Una ratxa de victòries de 18 partits és gairebé impossible, o si més no, psicològicament carrega molt, en canvi, enllaçar una ratxa de 7 o 8 partits guanyant és més possible. El de Stamford Bridge és l'únic partit que es podia perdre i així va ser, ara toca guanyar-ho tot.
Així doncs, van perdre els dos favorits per jugar la final de la Champions, a veure si la final és Chelsea-Bayern... toquem fusta!
Avui al clàssic s'ha de jugar un partit seriós, vigilar els primers 10 minuts i si es pot "maxacar", fer-ho.
SOM-HI BARÇA!!

dimecres, 11 d’abril de 2012

Canguelo

Després d'un altra retallada (açò ja sembla el govern de Rajoy), el Barça va fer ahir els seus deures amb un partidàs. Quatre gols van ser els dels deixebles de Guardiola per a dedicar-li'ls a Abidal que just estaven operant-lo des de feia unes 8 hores. Al minut 22 es va sentir una forta ovació per al francès. Els gols de Messi, Pedro i Alexis, aquest últim per partida doble, van quallar un bon resultat i sobretot una grandíssima imatge. Cal destacar que el partit va acabar amb 10 jugadors de la casa.
Amb la victòria d'ahir davant del Getafe al Camp Nou, el Pep Team es col·loca a només un punt a falta d'aquesta nit jugui el Madrid al Calderón.
Confiar amb l'Atlético de Madrid pot ser seria una errada, però, al igual que va passar amb el Vila-real que confiava amb Lotina, avui s'ha de confiar amb el Cholo.

dimecres, 4 d’abril de 2012

5è any consecutiu

Amb la victòria d'ahir del Barça davant el Milan (3-1), el Barça a passat a semifinals de Champions per 5a vegada consecutiva. Cinc anys a l'elit mundial. El partit, tot i així, va ser una mica estrany, els millors jugadors al terreny de joc van ser Sergio Busquets i Javier Mascherano, encara que aquest últim va ser qui va trencar el fora de joc amb el gol del Milan materialitzat per Nocerino, però en línies generals va fer un auténtic partidàs. Cal destacar la titularitat d'Isaac Cuenca, que també va fer un gran partit. Per al meu gust, Cuenca aporta moltíssimes coses més que Tello, però tampoc vull dir que Tello sigui un mal jugador, que quedi clar. Els gols de Messi ambdós de penal i d'Iniesta van ser vitals per a aquest event. S'ha de dir que el segon penal (el 2-1) va ser la típica jugada que a Espanya amb la samarreta del Madrid en compte de la del Milan no haguessin pitat ni de broma, però la cosa és que penal sí que existeix.
Zlatan, com a amic de Llourinho i deixeble, va fer el que li va ensenyar el seu mestre, plorar.
Aquesta nit veurem com el Madrid farà els deures, que ja té mig fets (0-3), i també es classificarà per a semis.